Inicis del grup:
Els Ssstrèpits (SSS) neixen el 1995 a Vilassar de Mar com a grup de percussió dins de l’AVAL (Associació Vilassanesa d’Activitats de Lleure) i el formen persones de totes les edats amb l’únic objectiu de sortir a tocar al carrer. Sota la direcció del Simó Franco i, coordinat inicialment pel Jaume Canals, seguit d’en Jordi Renyé (1997), es consolida el grup com a banda de percussió, amb un fort predomini de les caixes per sobre dels bombos i de les bases. Ràpidament agafa protagonisme en les activitats locals i comença a ampliar el territori pel qual es desplaça.
El canvi:
L’any 1998 neixen els Mansuets de Foc (Diables de Vilassar de Mar) i el Ssstrèpits són els encarregats d’acompanyar-los a les actuacions. Aviat, però, els Mansuets de Foc volen un grup específic que els acompanyi i és, a partir d’aquí, que el col·lectiu més jove del grup decideix prendre un camí diferent i intenta formar un conjunt apart. Júlia Gaspà, la Cap de Colla des del 1999, aconsegueix que no sigui així, però malgrat tot, el grup queda dividit en dos: la major part dels membres segueix la mateixa línia musical, però una petita selecció s’agrupa sota el nom d’”Ssstrèpits Foc” i comença a compondre Ritmes de Foc, iniciant així l’actual estil musical del conjunt. El nou grup (que no té professor) és l’encarregat d’acompanyar als Mansuets de Foc. Aquest fet, combinat amb la joventut dels membres (entre 10 i 25 anys) i la qualitat de les cançons, els permet donar el salt definitiu per tenir presència a tot Catalunya sorprenent la resta de colles per l’especial relació edat-nivell.
Poc a poc, i desprès que els membres més veterans deixin el grup, l’esperit dels Ssstrèpits Foc va agafant més protagonisme dins el conjunt fins que torna a la terminologia original (Ssstrèpits) seguint, però, l’estil musical del nou grup. Arribats aquí, en Simó deixa de ser el professor i agafen el relleu en Josep i l’Aleix Brasó, dos dels impulsors dels Ssstrèpits Foc, que s’ocupen solament de formar als nous membres. Els segueix l’Isaac Camacho i després el Marc Linares, impulsors també del nou estil. D’altra banda, els originaris dels Ssstrèpits Foc, van abandonant progressivament el conjunt, al mateix ritme que entren nous membres molt joves fent baixar, d’aquesta manera, la mitjana d’edat per sota dels 18 anys.
El declivi:
Quan la Júlia deixa el càrrec l’any 2002, el cedeix a la Núria Hurtado que, després d’un any de transició, el deixa a la Noemí Vales (2003). És durant el seu mandat que el grup experimenta una baixada en el nivell i la serietat dels membres, possiblement conseqüència de la joventut dels músics (tots menors d’edat) i de la falta de professor en aquesta etapa. Els esforços de la Cap de Colla per revifar el grup són en va, fins al punt que novament apareix la idea de formar un nou conjunt partint de zero.
La recuperació:
El Vicenç Gòmez entra el 2004 com a Cap de Colla amb l’objectiu de recuperar el grup i ho aconsegueix ràpidament. Durant el primer any es restableix l’ordre i es torna a assolir el nivell previ. El 2005 entra de nou un professor, el Víctor Francisco malgrat que el gran creixement es produeix arran de l’entrada com a professor el 2006 de l’Uri Soler, membre de la colla des del 1996, arribant a triplicar els membres (de 15 a més de 40) en un any.Davant la falta de grallers a la Colla Gegantera de Vilassar de Mar, també de l’AVAL, en Vicenç proposa d’acompanyar aquesta colla en les trobades que realitza i, després de diversos conflictes, esdevé un èxit tant pels músics com pels geganters. D’aquesta manera els Ssstrèpits es convertien en un conjunt polivalent que podia actuar sol o acompanyant a gegants i correfocs.
El salt endavant:
El 2008 el Joaquín Martínez substitueix al Vicenç seguint la mateixa línia d’actuació que el seu predecessor. En aquesta etapa, però, el grup es proposa participar en el III Concurs de Percussió de Barcelona (el 2004 havia participat en el de Figueres, quedant en segona posició), pel que inicia una fase evolutiva que el porta a aplicar coreografies i altres espectacles visuals en les seves actuacions. D’aquesta manera, aconsegueix un lloc entre els més grans de la percussió catalana, guanyant la Kabronada Musikal 2010, classificant-se segons el 2011 i quedant tercers i quarts en les edicions del 2009 i 2010 del Concurs de Percussió Timbals Agogó. Dels 6 concursos en que ha participat, sempre ha quedat entre els 4 primers, amb excepció del de Barcelona, que va resultar finalista.
L’Uri Soler pren les regnes del grup i veient l’èxit dels concursos, coincidint amb el seu 15è aniversari el grup decideix organitzar el I Concurs de Percussió AS de rePIQUES el 2010, que finalment es repetirà bianualment. El 2012 organitzen la segona edició, el qual ha de tancar inscripcions 3 mesos abans de l’acte ja que compta amb la participació de 43 grups d’arreu de Catalunya i França que acumulen més de 1.000 percussionistes pels carrers de Vilassar de Mar
L’estiu del 2012 la colla de diables Mansuets de Foc decideix formar la seva propia secció de percussió per acompanyar als seus correfocs. Per la seva banda, els Ssstrèpits guanyen el Concurs de Percussió de Barcelona i la Kabronada Musikal, doblet que els porta a actuar en l’escenari de les Festes de la Mercè de Barcelona.
L’actualitat:
Al juliol del 2015 Uri Soler deixa el càrrec de Cap de Colla després de 19 anys en el grup, i l’Arnau Adell ocupa el seu lloc. Actualment el grup està format per uns 80 músics (30 dels quals estan encara aprenent) i es desplaça de forma independent com a grup de percussió en celebracions, festes, festivals, concursos i competicions esportives d’arreu de Catalunya i Espanya, havent arribat a fer algunes escapades en territori francès. També organitza una extraescolar en diferents escoles de Vilassar de Mar i Cabrera de Mar que dona sortida a 72 nens dels municipis veïns.
Documental 18 anys dels Ssstrèpits a Vilassar de Mar, amb declaracions d’antics caps de colla i professors del grup explicant el desenvolupament i creixement dels Ssstrèpits: